Sherezade en català

La meva llista de desitjos per al 2012

2011-12-25T11:08:00.000-08:00

Hola a tots,

L'altre dia, navegant pels meus blogs habituals, vaig veure que, si tens un blog i publiques la teva llista de desitjos de Fnac.es, pots guanyar 2.012 euros per fer-la realitat, gràcies al seu concurs "We Wishlist a merry Xmas". Així que... posem fil a l'agulla!!

Per començar, coses de feina: un iMac de 27'' de 2,7 GHz, que ja fa bastant de temps que en tinc ganes... 1.649 euros molt ben invertits

I com que més val estar prevenit, l'Apple Care Protection Plan para iMac, per només 182 euros, m'assegurarà que la cobertura de reparacions sigui de 3 anys més.

Però no tot ha de ser fer feina, i hi ha un parell de novel·les que m'atreuen molt. La primera, d'en Sampedro, un dels meus escriptors preferits, i les altres dues de contes curts que prometen moltes hores d'entreteniment....

Cuarteto para un solista, 16,05 euros

Un viatge a través de la història, on sortirà a relluïr el paper d'Europa, l'economia de mercat, la societat de consum i l'etern debat entre progrés, ciència i fe. És una suma de reflexió, aventura interior i radicalitat en estat pur.

Ruborízate, aún más, 11,59 euros

L'amor salvatge, quasi bestial, i les fantasies més boges... El plaer de l'anticipació dut a l'extrem, fent de l'amor un art sensual i sublim. I també el desig que es converteix en obsessió, són algunes de les característiques d'aquest llibre. Set contes eròtics que travessen barreres prohibides i ens introdueixen en els camins del desig.

Cuentos libertinos del Magreb, 15,20 euros

*Aunque yo prefiero la versión en catalán, también está en castellano

Històries que remeten a les versions pasolinianes del Decameró de Boccaccio o els Contes de Canterbury de Chaucer. Amb el subtil verb de la lírica amorosa de Catul, aquests petits romanços magrebins suggereixen molt més del que mostren. Sota el vel de la salacitat i de la luxúria que cobreix aquests textos, hi trobem una crítica social que afecta fins i tot la classe política i religiosa.

Per acabar, i veient la rapidesa a la que avancen els eBooks, tinc moltes ganes de tenir a les meves mans el nou llibre electrònic Fnac eBook, por només 129 euros, que ofereix una pantalla de 6'', connexió WiFi i una capacitat de 2GB ampliable amb targetes SD. El que més m'agrada és que incou diccionaris i també és compatible amb mp3.

Si teniu un blog i voleu participar en el concurs, només heu de seguir les instruccions i podreu guanyar la vostra Wishlist. Una bona manera de començar l'any, oi?

Molts d'anys!!!

Tenc paraules

2010-09-12T11:50:00.000-07:00

Universitat de Burgos, abril 2010

Tenc paraules que no em surten,

un bullir de pensaments,

estrelles que enrevolten

i un planeta a punt d'explotar.

No hi ha constel·lacions

ni galàxies

ni ordre, ni caos.

Hi ha lletres inconnexes,

frases sense sentit,

notes alterades.

Un univers que s'expandeix

i em llança d'un lloc a un altre

sense direcció ni intenció.

Tenc paraules que no em surten,

la gola seca i els ulls perduts,

un bullir de pensaments

sense sentit ni sentiment.

Il·lusa

2010-04-23T07:46:00.000-07:00

Pensava que ja no em quedaven
llàgrimes per plorar-te,
que el dolor havia cicatritzat les ferides,
que el temps havia fet la seva feina
i havia esborrat la teva empremta
de la meva pell.

Innocent, no sospitava
que apareixeries tard o d'hora
per recordar-me que et vaig estimar,
que m'estimares,
que els petons cremen més
quan saps que no es repetiran.

Il·lusa, convençuda,
de que el mal s'havia acabat.

Cabrera, la mar, i ell

Bon Nadal i Feliç 2010

2009-12-26T14:13:00.000-08:00

Aprofit per felicitar-vos amb la postal dinàmica que vaig presentar al concurs de la Direcció General de Política Lingüística, i que va guanyar el tercer premi; per veure-la (i també les altres postals) podeu accedir a la web que ha fet la conselleria

Si aconsegueixo que funcioni a Youtube, la penjaré directament al post.

Molts d'anys!!!

Desig

2009-11-07T11:54:00.000-08:00

Decoració d'un hotel a Pamplona

Un pou sense fons
negre com la nit
fosc com els teus ulls.
Un àmbit desconegut
ple de meravelles i perills,
atraient com la lluna plena.
L’impacte pareix no arribar mai;
és enfora; encara queda temps
per agafar-me a l’humida pedra
que m’envolta.
Però em deixo caure a l’infinit,
obscur objecte de desig.

Revolució

2009-10-31T12:45:00.000-07:00

Cementiri de Porreres, setembre de 2008

Retornem
on, per primera vegada,
es trobaren els nostres ulls.
Retrobem l’esperit perdut,
l’esperança d’una revolta,
de recuperar una llibertat anhelada
perduda o lliurada a l’enemic;
una paraula que recobra el sentit
a cada passa que ens acosta
a la lluita.

Espiral

2009-10-15T12:30:00.000-07:00

Ja no sé caminar lliure,
has fermat les meves passes
que ara em condueixen
al punt exacte on m’esperes.
Taciturna emprenc la ruta
espiral de pensaments insomnes
que donen voltes sobre sí mateixos
cada cop més aviat,
més a prop.
Fa dies que només veig la boira
i no sento ja el cansament als peus
nomes unes punxades,
cada cop més freqüents,
més fortes,
a algun lloc del meu cor.

Decoració d'un hotel a Pamplona

Insuportable

2009-10-09T13:30:00.000-07:00

Cementiri a Comillas; Cantabria

Em destrosses l’ànima,
no puc respirar.
Cada cop que apareixes
romps la calma que m’envolta
en petits bocinets;
cristalls que em travessen la pell
cobrint de vermell
les meves llàgrimes.
Cruel poeta encisador
envoltat de vellut i màgia
em prens el nom i la voluntat.
Vençuda pel blau dels teus ulls
envoltada d’espins,
replets del verí dels teus llavis.
No puc fugir,
el dolor d’abandonar-te és insuportable.

Digues

2009-10-05T12:00:00.000-07:00

Digues-me que encara recordes
la olor d’herba mullada
la suau claror de les espelmes
el contacte de la meva mà a la teva barba.
Digues-me que no oblides
les perles de suor a la meva espatlla
l’alè del plaer acostant-se
la meva veu murmura el teu nom
Digues-m’ho, no tinguis por;
tanmateix, no m’ho creuré.

Fotografia presa a Santillana del Mar (Cantabria)

Una altra vegada

2009-09-24T01:53:00.000-07:00

Fotografia del cel de Pamplona, abril de 2009

Ja hi tornem a ser,
embullats,
com si el temps jugués a diluir-se.
On eres? Demanen les meves carícies.
Aquí, esperant, responen amb gelosia
els teus ulls.
La lluna mira, envejosa,
com els nostres llavis es desfan
en ones de joia inesperada.
L’hivern, sempre fred,
sempre em troba amagada a la teva abraçada;
tu, perdut en l’esperança del meu ventre;
jo, plorant la perduda absència,
eixuta la mirada que reposa,
feliç,
als peus del teu llit.

No puc tornar

2009-02-16T14:05:00.000-08:00

Fotografia de les vies abandonades de Burgos

La recerca dins el laberint de la memòria
es inútil,
per molt que observi cada racó
no trobo, enlloc,
les paraules, els gestos, les mirades,
la fugacitat del moment,
ni l'eternitat de l'amor perdut.
No puc aferrarme al somriure de la infància,
no puc acariciar els vermells de l'ocàs a l'oceà,
ni el gust del mar als meus llavis.
No puc notar com corre l'arena entre els meus dits,
no puc retenir el teu cos vora meu,
ni recordar la brillantor dels teus ulls.
No puc tornar.

Soc aigua

2008-11-04T13:42:00.000-08:00

Fotografia d'una font a Burgos

Clara com la lluna,
fresca com la nit,
milers de gotes que s'ajunten
es fonen,
cauen per un rajolí
o per un barranc.

Salta, corre,
per un riu arriba al mar
i és lliure...

Aprop

2008-10-28T12:26:00.000-07:00

L'alè es transforma
del calor dels meus llavis
a la boira freda que t'envolta.

Acosta't, vine a conèixer
l'ardor de les meves paraules.
La distància les refreda,
les congela i converteix
l'amor en neu mullada
la passió en tarda nuvulosa.

De tan enfora no pots saber
si és veritat o mentira,
de tan enfora no pots escoltar
el que la meva gola murmura.

Aquesta fotografia és de la balustrada de la Facultat de Dret de Burgos

El cirerer

2008-10-22T08:02:00.000-07:00

El cirerer reposa inmòvil,

inútil,

perdut ja el fruit vermell de la seva essència

estén les seves llàgrimes de fusta nua

cap al cel,

fugint de la gelada

que l'hivern cobreix de blanc

i que el sol, cansat,

ja no fon.

Però no durarà sempre la penúria

i cap al març el cel amb força renovada

la neu evaporarà.

I el verd adormit de primavera

reviurà d'esmeralda la corona

del rei ressucitat.

Fotografia d'un llac de sal a Tuníssia

Fora-Terra

2008-10-17T02:51:00.000-07:00

Aquesta angina de pit
que em devora
m'omple de llàgrimes
ardents d'imatges
de serres baixes i cases de pescadors.
Perque aquí no hi ha peixos,
ni algues, ni ones, ni xaloc,
aquí el fred t'anega les entranyes
i et castiga vora el radiador.
I no hi ha tramuntana que refresqui
sino un vent gelador,
i enyoro els ametllers i les alzines,
els molins i la remor suau
del mallorquí dels cambrers i la família,
desfent-se suau a les orelles.
I fins-i-tot les ensaimades
que no m'han agradat mai
em semblen, des d'enfora
un menjar sagrat.

Aquesta fotografia fou feta al parc municipal de Manacor, la primavera de 2008.

Adormida

2008-10-09T16:17:00.000-07:00

Aquesta foto també fou feta a Tuníssia

La nit somiada
espera, dolça
el moment en que em rendeixi
i els ulls s'acluquin lleugerament
i el cap rodoli pel coixí
i resti el meu cos laxe
estirada sobre el llit.

És llavors quan puc trobar-te
eliminant les distàncies
les barreres
entre els dos
i bessar-te, mossegar-te,
abraçar-te.

Fins que el sol, maleït,
anunciï l'arribada d'un nou dia
i inevitablement els meus ulls s'òbriguen
a la llum indecent.

El que fores

2008-10-02T08:24:00.000-07:00

El que eres,
aquell noi que cridava
corrent
nu
per la casa.

El que fores,
aquell adolescent que experimentava
sentint
amb ànsia
cada petó.

Allò que vivires i ara escrius
nit rera nit
amagat
dels altres.

Quedarà present quan t'en vagis
silent
quiet
com vivires,
patent, negre sobre blanc,
al castell indestructible de la memòria.

Foto presa al coliseu de El Jem, Tuníssia

Infància

2008-09-17T14:43:00.000-07:00

Foto presa a la abandonada Cooperativa de Felanitx

Jugàvem
la pilota envontada per una tovallola
era el nadó que cuidàvem
un paper escrit per una cara i un llapis
era la nostra oficina
les bicicletes podien arribar a la lluna
i la "nocilla" menjar de reis.

Vivíem
entre sol d'estiu i horabaixes eterns
amb l'amistat per bandera
sense rellotges
veient allargar-se les sombres
entre els arbres del parc
sentint l'alè del matí
al despertar-nos.

Aquesta melàngia que ara s'instal·la
quan enrera va la meva mirada
aquest enyor de temps millors
aquestes llàgrimes suaus
em demostren, encara ara,
com m'agradaria tornar enrera
per evitar tornar envant.

Etern

2008-09-10T14:35:00.000-07:00

Evocant els teus ulls
recordo...
que en el temps que fores meu
jo era melassa i sucre,
pell de seda suau entre els teus llavis
rosa desflorada.

Foren estius de dolça esperança
ara, arriben temps d'enyorança
de somiar els teus braços
envontant-me
de esperar a que la parca
es decideixi a buscar-me.

Foto presa al cementiri de Porreres, aquest setembre

2008-09-02T08:53:00.000-07:00

Ni tan sols la calidesa del sol
llunyana, al cel blau
del migdia
pot alleujar
aquest maleit fred que sento
als braços, a la cintura, als llavis
aquesta absència congelada
la pluja ininterrompuda dels meus ulls
la neu de les meves entranyes
aquest buit de tú.

Foto presa aquest estiu, a Sa Coma

En silenci

2008-07-29T16:22:00.000-07:00

Foto presa a l'Ermita de Betlem (Artà)

Perduda en el ventall de camins
que els teus ulls em mostren
dormo abraçada als desitjos,
a les petites coses
que em regales.
Verds i daurats com la teva mirada
son els meus somnis
quan en silenci t'acostes
a besar-me.

La barca

2008-07-22T11:33:00.000-07:00

Reposa el guerrer
a recer de les ones, al port,
acariciat per la nit,
vigilat per la lluna.

Que demà serà un altre dia,
les xarxes tornaràn a caure sobre la mar,
i el pescador, suat i cansat, les estirarà
i les tornarà a llençar,
més alt,
més enfora,
una i altre vegada.
Cada vegada més peixos sobre la barca.

Que demà hi haurà un nou ocàs,
l'home iniciarà una nova retirada,
un breu descans, amarat a una corda
gronxant-se,
envant,
enrera,
una i altra vegada.
Cada vegada més cansat.

Foto del port de Luarca

Mediterrani (un homenatge)

2008-07-15T12:28:00.000-07:00

Aquesta fotografia fou presa pels meus pares a Luarca (Asturies)

Era nina quan vaig descobrir el teu blau,
intens i feroç a l'hivern,
tranquil i turquesa a l'estiu.

L'arena s'escapava entre les meves mans,
tal com ara s'escapa el temps,
tal com més tard s'escaparà la vida.

Son les teves ones metàfora d'al·legries i penes
que venen i van baix el sol infame del Mediterrani
o la dolça pluja del Cantàbric.

M'has vist crèixer entre galledes i banyadors,
m'he enamorat a les teves platges,
m'he banyat a les teves ll'agrimes.

I vull, com deia en Serrat, quan arribi el dia,
que enterreu el meu cos sense dol,
entre l'arena i el sol.

Desert

2008-07-08T10:36:00.000-07:00

No serà el que fou
MAI
el meu alè.
Tempestat de calmes
com a un desert.

Vaig descobrir un món de secrets,
inaguantables laments
que ara em provoquen,
malsons
i
pors.

No tornarà aquell que fou
l'aigüa més fresca del pou.
Arena càlida
com a un desert.

Foto de Calpe, València

Notes

2008-07-01T15:49:00.000-07:00

Blanques, rodones,
buides entre les reixes
d’una clau de sol.
Sons atrapats entre línees
paral•leles
Negres indiferents,
corxeres juganeres,
llenguatge secret
de romanços
que un violí
transforma.

Fotografia d'una font del centre d'Oviedo

Sense tú

2008-06-27T20:15:00.000-07:00

Aquesta fotografia la feu ma mare, a una platja anomenada Es Ratjolí, aprop de Son Servera. La model, com haureu endevinat, soc jo

El sol s’amaga
rere núvols grisos
carregats de llàgrimes.

Aigües que cauran del cel
omplint ulls secs,
mullant pells mortes
i arribaran al mar
salat d’altres ruptures
evaporant-se lentament,
encalentides per estrelles properes,
crearan nous cels obscurs
i noves llàgrimes.

Aquesta vegada,
no seran les meves
les que inundaran l’aire
de pena.

Laberint

2008-06-18T20:03:00.000-07:00

Laberint
d'ansies
de passions
amagades, vespertines,
tan lluny, tan enfora, inassolibles.

Embarull
de carrers buits,
de pensaments que s'entrelliguen,
i em fan mal amb les seves espines,
tan infinitament petites
que no puc treure-les
de les meves ferides.

Fotografia de la Universidad Laboral de Gijón, trucada digitalment. La original la podeu veure aquí.

La lluna

2008-06-10T19:18:00.000-07:00

La següent fotografia fou feta un vespre, passejant pels afores de Xixón. Està trucada digitalment, la original la podeu veure aquí

La lluna vigila
de nit, quan tothom dorm
i ningú no pot sentir els seus crits,
el seu plor.

Blanca, perduda,
al punt més alt del cel.
Negra, amagada,
presència endevinada.

Sola, al mig d’un oceà de núvols,
ningú no guarirà els seus planys,
ningú no vigilarà els seus somnis.

L'heura

2008-06-04T18:33:00.000-07:00

Espirals de verd que s'alcen
abraçant l'alzina que li dona la vida,
xuclant-li l'aigua,
tallant-li l'aire,
enredada a les branques,
confonent-se amb les ombres del bosc
reptant nit i dia
per arribar més amunt
més lluny
més viva
perdent força alhora que l'arbre protector decau.

L'heura mor matant.

Fotografia de l'Esglèsia Nova de Son Servera, projecte inacabat d'un deixeble de Gaudí, que actualment és d'un dels llocs més carismàtics del poble.

Espurnes

2008-05-27T19:45:00.000-07:00

Em crema
el foc que s’estén amb les teves besades
per la meva pell

i les llàgrimes
m’inflen la cara a bufetades
fuetades de dolor
que m’escalden.

Els somnis travessen les murades
les realitats s’esvaeixen, es confonen, s’entrelliguen,
trapelles, colpidores, traïdores,
nit rere nit.

Dia rere dia,
quan el sol feixuc s’alça sobre l’horitzó
i tafaner s’esmuny entre les cortines,
i inalterable em retorna d’aquell món on soc feliç.

Maleït lladregot que em pren la teva imatge
i em deixa
abandonat i gris
sobre el llit.

La fotografia fou feta durant el correfoc de l'Acampallengua 2008. Està trucada digitalment, la original la podeu veure aquí

Un somriure

2008-05-21T11:05:00.000-07:00

Em somrius
amb la son encara rondant els teus ulls
blaus i verds
la pell humida de somnis.

Em somrius
amb la picardia d'una ànima inocent
seductor com una rosa
temptador com xocolata.

Em somrius
els teus llavis et delaten
brillants i insinuants
me'ls menjaria.

Em somrius,
i jo et besaria.

La foto és del Parc Municipal de Manacor

Ruïnes

2008-05-13T07:05:00.000-07:00

Escombraries que s'estenen
per tot allà on ma mirada es dirigeix,
velles,
podrides d'aigua i temps,
envaïdes per aranyes,
conquistades per coloms.

Sostres enfonsats
bigues tortes que descansen,
endebles,
sobre parets esquerdades.

El vesc cobreix les rajoles
i res em protegeix
de l'embat del vent.

Fotografia d'una possessió abandonada,
situada als afores de Son Carrió.

La font

2008-05-08T19:34:00.000-07:00

Cristal·lina
corre l'aigua de la font,
em refresca la cara i,
com la teva mirada
m'encandila.

On t'amagues avui, amor?
Rere les cantonades et busco
però no hi ha resposta,
ni consol,
per al meu plany.

Cristal·lina
corre l'aigua de la font,
humida de pena
com les meves llàgrimes
et recorda.

Font del centre de Burgos

El teu alè

2008-04-28T15:55:00.000-07:00

Vaig
caminant cap enlloc
entre tu i l'abisme
just a l'infinit
dels somnis

Somric,
perquè si ens creuem
quedi en el teu record
la meva alegria

I recordo
aquells moments en que m'envolta
el teu alè.

Aquesta fotografia la vaig fer a la Punta de n'Amer,
un dels petits racons de l'illa que queden sense urbanitzar.

Xiuxiueig

2008-04-07T08:36:00.000-07:00

Nedant
a la teva mirada
peixets de colors m'acaricien,
em segueixen, juganers,
m'enamoren, trapelles,
i, sense adonar-me'n,
em transporten a un món
harmoniós, tebi, acollidor,
i, amb gestos educats (perquè no saben parlar),
em demanen que xiuxiuexi
per no despertar-te

La foto és dels Jardins d'Alfàbia (Bunyola, Mallorca)

Inassolible

2008-03-14T15:55:00.000-07:00

Puc veure’l
rere les runes de la meva ànima,
un trosset blau i gris,
un alè fresc
que em permet respirar.

No puc arribar-hi, almenys no encara;
és massa prest per allunyar-me
dels teus braços encisadors,
de la calor que desprens,
de la claror dels teus ulls.

La fotografia correspon a una de les moltes torres que es poden trobar a les costes de Mallorca, concretament aquesta està situada prop de Ca'n Guix.

Voldria

2008-02-26T14:50:00.000-08:00

Voldria

comptar les teves pigues (i recordar-les)

passejar amb el meus dits pel teu perfil

mirar-te als ulls i aprendre a perdre'm en el temps (i en ells)

mirar enrere i veure una platja ferida només per les nostres passes

sentir-te sempre amarrat a la cintura (o als pits, o als malucs)

fer-te pessigolles i escoltar-te riure

besar-te (un petó que mai oblidis)

despertar-me, mirar-te i que acabem enllaçats, humits, endormiscats, dolços...

recórrer amb un dit el teu perfil (i després amb un altre, i un altre,...)

acostar-me, acariciar-te, i mossegar-te suaument

gaudir de l'alba entre els teus braços, amb la ciutat als nostres peus (amb el vapor dels nostres cossos transformant l'aire en alens)

murmurar-te contes i contar-te històries

tornar a comptar les teves pigues (de memòria, sense mirar)

La fotografia és del castell de Cabrera, presa a l'octubre de 2007

Fred a la pell

2008-01-09T08:46:00.001-08:00

El fred a la pell,
les mans gelades i rosada la cara.
Ones que rompen
furioses
el silenci.
Un ofec dens, pesant
sobre les espatlles.

El precipici: un final;
rere meu: el passat,
llàgrimes que ja s’han vessat.

Xiula el vent,
m’acaricia
quan caic cap a una pau incerta;
m’abraça l’oceà
i ja no sento res.

La fotografia, de Menorca

Claror daurada

2008-01-09T08:45:00.007-08:00

A trenc d’alba
els teus cabells inundaven l’habitació
de claror daurada.
Entre un somni i un miratge,
la suavitat de la teva pell,
el teu somriure,
la teva veu.

Perduda en el temps,
fermada als teus ulls;
la vida passa i no la veig
clavada en el moment
en que tancares la porta.

La fotografia, del Port d'Andratx

Sola

2008-01-09T08:45:00.005-08:00

Sola
a la tenebrosa obscuritat
d’un pensament.
Tremola
a plena llum del dia.
Vaga la ment
per la fosca negra del cor.
Calfreds i suor freda,
ànima silent i llunyana,
es fon
lentament.

La fotografia és d'una estàtua de Rodin que fou
exposada al passeig del Born (Palma) durant el Nadal

Notes vibrants

2008-01-09T08:45:00.003-08:00

Notes vibrants
soroll que és música quan jo l’escolto
quan tu la toques
ens uneix, inseparables,
a través del fum de mil cigars
obviant els ulls que t’admiren
eludint quilòmetres
unint banderes i colors

La fotografia, de les boles de Nadal del Passeig del Born (Palma)

Descans

2008-01-09T08:45:00.001-08:00

Un precipici d'Asturies

Una llàgrima cau a l’oceà
no és la mateixa sal
però s’assembla
el blau dels teus ulls
un miratge al desert
sota el verd d’un encinar
descanses, amor.

Eternitat

2008-01-09T08:44:00.000-08:00

Eternitat
son només nou lletres col·locades
un sospir pronunciat de nit
unides a la mort
i a l’amor
Petjades a la sorra,
que el mar s’emportarà
de matinada.

Una tarda a un poble de Castella

Somnis

2008-01-09T08:43:00.000-08:00

No importa el lloc de la fotografia, el cel és sempre el mateix

Somnis daurats
com l’aire del matí
suspesa en el temps
evadida
volant sobre el mar encalmat
amb el vent suau
que t’acaricia
la cara i el pel.
L’altra banda de l’oceà
es tan enfora encara
que no arribo a veure-la.

No és

2008-01-09T08:40:00.000-08:00

No és moment per a promeses
ni d’amor ni de les altres
No és temps per mirar-me
ni amb desig ni amb ànsia
els llençols són calents encara
i el cor em crema
No pronunciïs paraules errades
que després oblidaràs
la única veritat és la dels nostres cossos
enllaçats.

A un carrer de "Xixón"