divendres 23 d’abril de 2010

Il·lusa

Pensava que ja no em quedaven
llàgrimes per plorar-te,
que el dolor havia cicatritzat les ferides,
que el temps havia fet la seva feina
i havia esborrat la teva empremta
de la meva pell.

Innocent, no sospitava
que apareixeries tard o d'hora
per recordar-me que et vaig estimar,
que m'estimares,
que els petons cremen més
quan saps que no es repetiran.

Il·lusa, convençuda,
de que el mal s'havia acabat.


Cabrera, la mar, i ell

0 comentaris: