divendres 9 d’octubre de 2009

Insuportable



















Cementiri a Comillas; Cantabria

Em destrosses l’ànima,
no puc respirar.
Cada cop que apareixes
romps la calma que m’envolta
en petits bocinets;
cristalls que em travessen la pell
cobrint de vermell
les meves llàgrimes.
Cruel poeta encisador
envoltat de vellut i màgia
em prens el nom i la voluntat.
Vençuda pel blau dels teus ulls
envoltada d’espins,
replets del verí dels teus llavis.
No puc fugir,
el dolor d’abandonar-te és insuportable.

0 comentaris: