Espiral

Ja no sé caminar lliure,
has fermat les meves passes
que ara em condueixen
al punt exacte on m’esperes.
Taciturna emprenc la ruta
espiral de pensaments insomnes
que donen voltes sobre sí mateixos
cada cop més aviat,
més a prop.
Fa dies que només veig la boira
i no sento ja el cansament als peus
nomes unes punxades,
cada cop més freqüents,
més fortes,
a algun lloc del meu cor.

Decoració d'un hotel a Pamplona