Una altra vegada

Fotografia del cel de Pamplona, abril de 2009

Ja hi tornem a ser,
embullats,
com si el temps jugués a diluir-se.
On eres? Demanen les meves carícies.
Aquí, esperant, responen amb gelosia
els teus ulls.
La lluna mira, envejosa,
com els nostres llavis es desfan
en ones de joia inesperada.
L’hivern, sempre fred,
sempre em troba amagada a la teva abraçada;
tu, perdut en l’esperança del meu ventre;
jo, plorant la perduda absència,
eixuta la mirada que reposa,
feliç,
als peus del teu llit.