Sense tú

Aquesta fotografia la feu ma mare, a una platja anomenada Es Ratjolí, aprop de Son Servera. La model, com haureu endevinat, soc jo

El sol s’amaga
rere núvols grisos
carregats de llàgrimes.

Aigües que cauran del cel
omplint ulls secs,
mullant pells mortes
i arribaran al mar
salat d’altres ruptures
evaporant-se lentament,
encalentides per estrelles properes,
crearan nous cels obscurs
i noves llàgrimes.

Aquesta vegada,
no seran les meves
les que inundaran l’aire
de pena.

Laberint

Laberint
d'ansies
de passions
amagades, vespertines,
tan lluny, tan enfora, inassolibles.

Embarull
de carrers buits,
de pensaments que s'entrelliguen,
i em fan mal amb les seves espines,
tan infinitament petites
que no puc treure-les
de les meves ferides.

Fotografia de la Universidad Laboral de Gijón, trucada digitalment. La original la podeu veure aquí.

La lluna

La següent fotografia fou feta un vespre, passejant pels afores de Xixón. Està trucada digitalment, la original la podeu veure aquí



















La lluna vigila
de nit, quan tothom dorm
i ningú no pot sentir els seus crits,
el seu plor.

Blanca, perduda,
al punt més alt del cel.
Negra, amagada,
presència endevinada.

Sola, al mig d’un oceà de núvols,
ningú no guarirà els seus planys,
ningú no vigilarà els seus somnis.

L'heura

Espirals de verd que s'alcen
abraçant l'alzina que li dona la vida,
xuclant-li l'aigua,
tallant-li l'aire,
enredada a les branques,
confonent-se amb les ombres del bosc
reptant nit i dia
per arribar més amunt
més lluny
més viva
perdent força alhora que l'arbre protector decau.

L'heura mor matant.

Fotografia de l'Esglèsia Nova de Son Servera, projecte inacabat d'un deixeble de Gaudí, que actualment és d'un dels llocs més carismàtics del poble.