Fred a la pell

El fred a la pell,
les mans gelades i rosada la cara.
Ones que rompen
furioses
el silenci.
Un ofec dens, pesant
sobre les espatlles.

El precipici: un final;
rere meu: el passat,
llàgrimes que ja s’han vessat.

Xiula el vent,
m’acaricia
quan caic cap a una pau incerta;
m’abraça l’oceà
i ja no sento res.

La fotografia, de Menorca

Claror daurada

A trenc d’alba
els teus cabells inundaven l’habitació
de claror daurada.
Entre un somni i un miratge,
la suavitat de la teva pell,
el teu somriure,
la teva veu.

Perduda en el temps,
fermada als teus ulls;
la vida passa i no la veig
clavada en el moment
en que tancares la porta.

La fotografia, del Port d'Andratx

Sola

Sola
a la tenebrosa obscuritat
d’un pensament.
Tremola
a plena llum del dia.
Vaga la ment
per la fosca negra del cor.
Calfreds i suor freda,
ànima silent i llunyana,
es fon
lentament.

La fotografia és d'una estàtua de Rodin que fou
exposada al passeig del Born (Palma) durant el Nadal

Notes vibrants

Notes vibrants
soroll que és música quan jo l’escolto
quan tu la toques
ens uneix, inseparables,
a través del fum de mil cigars
obviant els ulls que t’admiren
eludint quilòmetres
unint banderes i colors

La fotografia, de les boles de Nadal del Passeig del Born (Palma)

Descans

Un precipici d'Asturies

Una llàgrima cau a l’oceà
no és la mateixa sal
però s’assembla
el blau dels teus ulls
un miratge al desert
sota el verd d’un encinar
descanses, amor.

Eternitat

Eternitat
son només nou lletres col·locades
un sospir pronunciat de nit
unides a la mort
i a l’amor
Petjades a la sorra,
que el mar s’emportarà
de matinada.







Una tarda a un poble de Castella

Somnis

No importa el lloc de la fotografia, el cel és sempre el mateix

Somnis daurats
com l’aire del matí
suspesa en el temps
evadida
volant sobre el mar encalmat
amb el vent suau
que t’acaricia
la cara i el pel.
L’altra banda de l’oceà
es tan enfora encara
que no arribo a veure-la.

No és

No és moment per a promeses
ni d’amor ni de les altres
No és temps per mirar-me
ni amb desig ni amb ànsia
els llençols són calents encara
i el cor em crema
No pronunciïs paraules errades
que després oblidaràs
la única veritat és la dels nostres cossos
enllaçats.

A un carrer de "Xixón"