El que eres,
aquell noi que cridava
corrent
nu
per la casa.
El que fores,
aquell adolescent que experimentava
sentint
amb ànsia
cada petó.
Allò que vivires i ara escrius
nit rera nit
amagat
dels altres.
Quedarà present quan t'en vagis
silent
quiet
com vivires,
patent, negre sobre blanc,
al castell indestructible de la memòria.
dijous, 2 / octubre / 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari