El cirerer reposa inmòvil,
inútil,
perdut ja el fruit vermell de la seva essència
estén les seves llàgrimes de fusta nua
cap al cel,
fugint de la gelada
que l'hivern cobreix de blanc
i que el sol, cansat,
ja no fon.
Però no durarà sempre la penúria
i cap al març el cel amb força renovada
la neu evaporarà.
I el verd adormit de primavera
reviurà d'esmeralda la corona
del rei ressucitat.
Fotografia d'un llac de sal a Tuníssia
0 comentaris:
Publica un comentari