Foto presa a la abandonada Cooperativa de FelanitxJugàvem
la pilota envontada per una tovallola
era el nadó que cuidàvem
un paper escrit per una cara i un llapis
era la nostra oficina
les bicicletes podien arribar a la lluna
i la "nocilla" menjar de reis.
Vivíem
entre sol d'estiu i horabaixes eterns
amb l'amistat per bandera
sense rellotges
veient allargar-se les sombres
entre els arbres del parc
sentint l'alè del matí
al despertar-nos.
Aquesta melàngia que ara s'instal·la
quan enrera va la meva mirada
aquest enyor de temps millors
aquestes llàgrimes suaus
em demostren, encara ara,
com m'agradaria tornar enrera
per evitar tornar envant.
2 comentaris:
Y si viajo a la isla (lo tengo pensado pra pronto) ¿me llevarás a ver atardecer a otro lugar que el café ese de los cojones?
Mi dirección ya la sabes:
adulterx@gmail.com
Vaya, pues me temo que lo vas a tener un poco difícil, porque ahora mismo estoy estudiando en Burgos, así que... quizá en verano?
Un besazo
Publica un comentari