recordo...
que en el temps que fores meu
jo era melassa i sucre,
pell de seda suau entre els teus llavis
rosa desflorada.
Foren estius de dolça esperança
ara, arriben temps d'enyorança
de somiar els teus braços
envontant-me
de esperar a que la parca
es decideixi a buscar-me.
Foto presa al cementiri de Porreres, aquest setembre
2 comentaris:
Un poema preciós...ple de sentiment
Salutacions
Gràcies i benvinguda
Publica un comentari