Mediterrani (un homenatge)

Aquesta fotografia fou presa pels meus pares a Luarca (Asturies)

Era nina quan vaig descobrir el teu blau,
intens i feroç a l'hivern,
tranquil i turquesa a l'estiu.

L'arena s'escapava entre les meves mans,
tal com ara s'escapa el temps,
tal com més tard s'escaparà la vida.

Son les teves ones metàfora d'al·legries i penes
que venen i van baix el sol infame del Mediterrani
o la dolça pluja del Cantàbric.

M'has vist crèixer entre galledes i banyadors,
m'he enamorat a les teves platges,
m'he banyat a les teves ll'agrimes.

I vull, com deia en Serrat, quan arribi el dia,
que enterreu el meu cos sense dol,
entre l'arena i el sol.