Espirals de verd que s'alcen
abraçant l'alzina que li dona la vida,
xuclant-li l'aigua,
tallant-li l'aire,
enredada a les branques,
confonent-se amb les ombres del bosc
reptant nit i dia
per arribar més amunt
més lluny
més viva
perdent força alhora que l'arbre protector decau.
L'heura mor matant.
2 comentaris:
Sempre és agradable passar per aquí! M'encanta sa foto...!
Per cert, q molts d'anys, retressats. Lo que no sé és si en fas 25 o 26 però esque darrerament se me'n va un poc s'olla..què hi farem! Si vols aprovar ets examens i tenir un poc de vida personal acabes desconnectant del món!
muaa
Hola Elisa,
encantada de veure't novament per aqui; 26 van ja... qué ràpid passa el temps :)
Tens tota la raó amb lo dels exàmens, quan penso que ara hi tornaré!!
Publica un comentari