La següent fotografia fou feta un vespre, passejant pels afores de Xixón. Està trucada digitalment, la original la podeu veure aquí
La lluna vigila
de nit, quan tothom dorm
i ningú no pot sentir els seus crits,
el seu plor.
Blanca, perduda,
al punt més alt del cel.
Negra, amagada,
presència endevinada.
Sola, al mig d’un oceà de núvols,
ningú no guarirà els seus planys,
ningú no vigilarà els seus somnis.
0 comentaris:
Publica un comentari