Espurnes

Em crema
el foc que s’estén amb les teves besades
per la meva pell

i les llàgrimes
m’inflen la cara a bufetades
fuetades de dolor
que m’escalden.

Els somnis travessen les murades
les realitats s’esvaeixen, es confonen, s’entrelliguen,
trapelles, colpidores, traïdores,
nit rere nit.

Dia rere dia,
quan el sol feixuc s’alça sobre l’horitzó
i tafaner s’esmuny entre les cortines,
i inalterable em retorna d’aquell món on soc feliç.

Maleït lladregot que em pren la teva imatge
i em deixa
abandonat i gris
sobre el llit.

La fotografia fou feta durant el correfoc de l'Acampallengua 2008. Està trucada digitalment, la original la podeu veure aquí