Puc veure’l
rere les runes de la meva ànima,
un trosset blau i gris,
un alè fresc
que em permet respirar.
No puc arribar-hi, almenys no encara;
és massa prest per allunyar-me
dels teus braços encisadors,
de la calor que desprens,
de la claror dels teus ulls.
La fotografia correspon a una de les moltes torres que es poden trobar a les costes de Mallorca, concretament aquesta està situada prop de Ca'n Guix.
2 comentaris:
I com sempre les teves paraules m'arriben al cor...
Gràcis per fer-me passar dos minutets de glòria!
Una abraçada!
Em faràs envermellir.. ;)
Gràcies
Publica un comentari