comptar les teves pigues (i recordar-les)
passejar amb el meus dits pel teu perfil
mirar-te als ulls i aprendre a perdre'm en el temps (i en ells)
mirar enrere i veure una platja ferida només per les nostres passes
sentir-te sempre amarrat a la cintura (o als pits, o als malucs)
fer-te pessigolles i escoltar-te riure
besar-te (un petó que mai oblidis)
despertar-me, mirar-te i que acabem enllaçats, humits, endormiscats, dolços...
recórrer amb un dit el teu perfil (i després amb un altre, i un altre,...)
acostar-me, acariciar-te, i mossegar-te suaument
gaudir de l'alba entre els teus braços, amb la ciutat als nostres peus (amb el vapor dels nostres cossos transformant l'aire en alens)
murmurar-te contes i contar-te històries
tornar a comptar les teves pigues (de memòria, sense mirar)
La fotografia és del castell de Cabrera, presa a l'octubre de 2007
4 comentaris:
M'alegra molt veure que escrius en català, els poemes del gener les vaig veure pel you tube. No sabia que haguessis seguit publicant.
Bon principi i millor final, m'ha encanat.
muaa
Gràcies :)
Sempre és un plaer llegir-te
Es el meu desitj el que has escrit, el desitj d'estar amb ell.
Un peto
M'agrada veure't per aquí, benvinguda
Publica un comentari