A trenc d’alba
els teus cabells inundaven l’habitació
de claror daurada.
Entre un somni i un miratge,
la suavitat de la teva pell,
el teu somriure,
la teva veu.
Perduda en el temps,
fermada als teus ulls;
la vida passa i no la veig
clavada en el moment
en que tancares la porta.
La fotografia, del Port d'Andratx
0 comentaris:
Publica un comentari