les mans gelades i rosada la cara.
Ones que rompen
furioses
el silenci.
Un ofec dens, pesant
sobre les espatlles.
El precipici: un final;
rere meu: el passat,
llàgrimes que ja s’han vessat.
Xiula el vent,
m’acaricia
quan caic cap a una pau incerta;
m’abraça l’oceà
i ja no sento res.
La fotografia, de Menorca
0 comentaris:
Publica un comentari